El col·legi

Més de 500 anys d’història

Compromí­s amb
els ciutadans i la justí­cia

L’any 2012 es va celebrar el 500 aniversari de la constitució de la primera corporació de procuradors.

A Catalunya, el text més antic conegut que menciona la figura del procurador és el dels Usatges de Barcelona, en concret, l’Usatge 84 dels segles X-XII; els Costums de Tortosa de 1274, al seu torn, són els primers que en regulen l’ofici.

El 1394 els consellers de la ciutat emeten unes ordinacions de govern que fonamenten per primera vegada el corpus legal d’incorporació al cos públic de procuradors i l’exercici de la procura.

El període històric que comença en el segle XVI es caracteritza per la creació de la primera corporació d’ofici dels procuradors de la ciutat de Barcelona. Va ser l’1 de desembre de l’any 1512 quan el Rei Ferran el Catòlic va aprovar les ordenacions presentades pels procuradors i va establir la Confraria de Procuradors de Sant Iu.

 

 

A principis del segle XX els procuradors cerquen noves estratègies per afrontar els constants canvis legals i d’organització de l’Estat. S’aposta per un nou concepte de promoció i defensa de la professió en la col·laboració intercorporativa. La nova legislació també permet l’accés de la primera dona a l’ofici de procurador.

L’arribada del franquisme l’any 1939 significa l’abolició de totes les lleis emanades de la República i el retorn a un règim unitari, centralitzador i personalista. Amb l’adveniment de la democràcia l’Il·lustre Col·legi de Procuradors del Tribunals de Barcelona s’adapta a la nova realitat i es modernitza.

L’any 1943 es crea la Junta Nacional de los Ilustres Colegios de Procuradores de los Tribunales de España, l’actual Consejo General de Procuradores. El 1947 es crea l’Estatut General dels Procuradors dels Tribunals, que esdevé la primera forma legal dedicada exclusivament a la regulació de la procura. Aquest estatut és derogat per un altre emanat de la legislació democràtica aprovat per Reial decret el 30 de juliol de 1982.

La instauració de la democràcia (1978) suposa un nou canvi constitucional en la llarga llista de canvis jurídics i d’organització corporativa que han viscut els successius col·lectius de procuradors en el decurs de 500 anys d’història.

 

 

 

Per una sèrie de canvis i reformes en l’administració de justícia que, entre d’altres, promou Felip III, es crea el Col·legi de Notaris Procuradors i l’ofici de procurador resta sota el control dels notaris reials no col·legiats. Després de diversos conflictes entre ells, acorden la creació del Col·legi de Notaris Reials i Causídics de Barcelona, que es consolida en el decurs dels convulsos i violents segles XVII i XVIII, farcits de guerres i revoltes.

El gener de 1716, entra en vigor el Decret de Nova Planta, cos legal que substitueix el dret públic català i que suposa la desaparició de les institucions i organismes públics de Catalunya, pel que els òrgans rectors del Col·legi canvien radicalment.

La Reial Audiència publica, l’any 1757, unes noves ordenances per al Col·legi, que deroguen les antigues de 1643, i suposen el punt de partida per al control dels procuradors col·legiats i l’accés a la professió.

La invasió dels exèrcits francesos a principis del segle XIX va comportar l’assumpció de part de l’ideari revolucionari i els codis napoleònics van influir fortament en el legislador espanyol portant grans reformes a la Justícia.

 

 

 

El Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona és l’hereu de les diferents organitzacions de procuradors que s’han succeït des d’aquell moment fins a l’actualitat, vetllant sempre pel bon exercici de la professió i la defensa dels interessos del col·lectiu.

L’any 2014, el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona va cedir el seu fons documental històric a l’Ajuntament de Barcelona. Poden veure més informació sobre la noticia en el següent vídeo: