L’ICPB analitza els primers passos de la Llei orgànica 1/2025

Transcorregut poc més d’un mes des de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) ha organitzat una sessió informativa sobre el seu impacte que ha tingut lloc a l’auditori de l’Edifici UPF Barcelona School of Management, i que també s’ha transmès per via telemàtica.

En el seu rol de moderador però també en múltiples intervencions realitzades durant la sessió en debat amb el conjunt de ponents, el degà del Col·legi, Javier Segura Zariquiey, ha raonat que tot i que la nova normativa compta encara amb “molt poca trajectòria de vigència i aplicació, atès que va iniciar la seva marxa el passat 3 d’abril”, aquesta genera “incertesa i preocupació” entre el col·lectiu de professionals de la procura, si bé, ha volgut matisar, “sempre ens hem adaptat als canvis” que han acabat per configurar l’evolució de la Justícia al país. En qualsevol cas, ha admès que des de la seva aplicació es constata “la baixada de demandes presentades” als despatxos. També ha titllat de “desconcertant” la multiplicitat de criteris d’unificació associats a la seva entrada en vigor, però s’ha mostrat optimista quant a l’“homogeneïtzació” que caldria assolir a mesura que evolucioni la seva implementació. I ha defensat l’accés de procuradors i procuradores al Punt Neutre Judicial (PNJ).

En la sessió ha intervingut la procuradora i Secretària de la Junta de Govern de l’ICPB, Eulàlia Castellanos, que s’ha mostrat crítica amb el legislador a propòsit del pes que la llei orgànica confereix als mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC): “Els problemes de l’Administració de Justícia els trasllada al justiciable”, ha referit. En aquest sentit, ha reclamat “més personal, més jutges i més jutjats”, que farien innecessaris, segons ha explicitat, els MASC i els criteris d’unificació. Entre les novetats de la llei orgànica en l’àmbit concret de les subhastes ha destacat la introducció de les licitacions secretes (a sobre tancat i a cegues), la possibilitat que l’executant pugui tant licitar sense necessitat que un tercer ho faci com també que ara pugui declarar fallida la subhasta, i el nou termini per pagar el remat (que comença a comptar de forma immediata al tancament de la subhasta), entre altres. Castellanos ha advertit de l’“efecte pervers” que pot donar-se de l’assistència a un MASC en aquells casos protagonitzats per aquells que ha tipificat com a “morosos professionals”.

Han acompanyat a Eulàlia Castellanos com a ponents de la sessió el magistrat del Jutjat de Primera Instància 21 de Barcelona, Claudio Alejandro Montero, que ha manifestat que “el legislador ha optat per una concepció de la justícia en la que hi hagi una espècie de fase prèvia en què intervinguin altres professionals aliens a la funció jurisdiccional”, el que suposa un “canvi de paradigma processal”; el LAJ del Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona, Raúl González, que ha advocat per la modificació de l’art. 590 de la LEC perquè el col·lectiu de la procura tingui accés a les bases de dades del PNJ; l’advocat Miguel Bueno, que ha verbalitzat la idea que “cal fer una valoració crítica de la llei orgànica que tingui una conseqüència pràctica” amb el propòsit que “tingui una virtualitat real”; i l’advocada i responsable de Formació de l’ICAB, Cristina Vallejo, que si bé ha lloat el treball efectuat pels magistrats de Barcelona pel que fa a l’articulació de criteris d’unificació, també ha lamentat que “no s’ha reformat l’art. 753 de la LEC”: “Em preocupen els procediments verbals de família”, ha sentenciat respecte a això.