L’ICPB organitza una jornada sobre la implantació dels Tribunals d’Instància des de les perspectives institucional, públic-privada i dels operadors jurídics

L’entrada en funcionament dels Tribunals d’Instància arran del desplegament de la Llei Orgànica 1/2025 va ser l’eix temàtic que va vertebrar la jornada processal ‘Implantació Tribunal d’Instància: diverses mirades sobre l’estat de la Justícia’. Organitzada per l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) en el marc formatiu del Centre d’Estudis de la Procura, la jornada es va desenvolupar mitjançant tres taules rodones que van analitzar el nou paradigma des de les perspectives institucional, públic-privada i del conjunt dels operadors jurídics.

El degà del Col·legi, Javier Segura Zariquiey, va moderar la taula institucional, que va comptar amb la intervenció de la secretària per a l’Administració de Justícia del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Iolanda Aguilar Juncosa, i de la fiscal i assessora de la Direcció General per a l’Eficiència del Servei Públic del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Escarlata Gutiérrez Mayo.

En la presentació de la jornada, Segura Zariquiey va destacar la celebració de la sessió per la “importància” de la nova estructura judicial i la “rellevància” que hi tenen els Tribunals d’Instància. El degà va posar en valor l’“esforç de jutges, magistrats, col·lectiu funcionarial i professionals jurídics en el seu conjunt” en el context d’implementació de la nova llei, que havia iniciat la seva singladura el 3 d’abril de 2025. Tot i admetre la necessitat de dur a terme “una reforma amb profunditat que posi la ciutadania al centre”, va exposar alguns dels elements que, al seu parer, calia millorar en l’àmbit de la justícia: “El teletreball no acaba de funcionar, hi ha un absentisme laboral massa elevat —que va xifrar en el 7%—, és fonamental que es compleixi l’horari laboral i és peremptori fer un pas endavant en digitalització i noves tecnologies de la mà de la necessària capacitació a través de la formació”. L’objectiu de tot plegat, segons el degà, era avançar cap a una justícia “moderna, àgil i eficient”.

Iolanda Aguilar Juncosa va argumentar que el que ara calia fer era “consolidar el model i monitoritzar-lo”: “Encara ens falta camí”, va sentenciar. També va reivindicar una nova regulació del personal interí, ja que, segons el seu parer, a Catalunya hi havia un “problema d’interinatge”, un fenomen que afectava més de la meitat de la plantilla.

Per la seva banda, Escarlata Gutiérrez Mayo va explicar que “els Tribunals d’Instància pateixen els mateixos problemes inherents a l’Administració de Justícia” i va xifrar en més de 190 milions d’euros la inversió en personal realitzada des de 2023 pel Ministeri de Justícia. En qualsevol cas, va voler deixar clar que “no s’ha amortitzat personal” com a conseqüència de la implementació dels Tribunals d’Instància.

La vicedegana de l’ICPB, Margarita Ribas Yglesias, va moderar la sessió centrada en els àmbits públic i privat. Hi van participar la magistrada titular de la Secció Civil del Tribunal d’Instància de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta d’aquest òrgan, Lidia Ureña García; el lletrat de l’Administració de Justícia de la Secció Mercantil del Tribunal d’Instància de Madrid i president de PROLAJ, Alejandro Asensio Muñoz; la directora del Servei Comú d’Execució del Tribunal d’Instància de Barcelona, Mª del Mar González Álvarez, i el responsable del sindicat CSIF de Barcelona, Eduardo Presa García.

Lidia Ureña García es va referir a la llei orgànica com un “sistema obert” i “flexible”. Segons la seva opinió, seria necessària una organització ulterior que “haurien de liderar” els lletrats i lletrades de l’Administració de Justícia sobre la base d’una flexibilitat que permetés introduir “ajustos i correccions”. En referència al col·lectiu de la procura, va afirmar que “és l’epicentre de tot el sistema de justícia” i que això el dota d’“una visió perifèrica que li permet visualitzar tots els problemes existents” en aquest àmbit.

Alejandro Asensio Muñoz va partir de la premissa que “el coll d’ampolla el tenim en la resolució”. Va identificar el problema relacionat amb les vacants com un aspecte més preocupant que l’interinatge, pels efectes nocius que comporta per al funcionament del sistema. També es va mostrar partidari d’establir protocols que fessin viable la fórmula del teletreball i d’incidir en aquells aspectes organitzatius que contribuïssin a una major eficiència de la justícia perquè, segons va advertir, “amb inversió econòmica no n’hi ha prou”.

Mª del Mar González Álvarez va advocar per l’estabilització del personal de justícia, per la concentració de funcionaris i lletrats en un espai comú i per la unificació de criteris com a ingredients per aconseguir un millor servei en benefici de la ciutadania. Igualment, es va mostrar partidària d’una “aplicació gradual” de la llei orgànica.

Eduardo Presa García, al seu torn, va lamentar la “precipitació i improvisació” amb què la llei s’havia implementat en la seva primera fase —“hi havia la possibilitat d’una pròrroga abans de passar a les fases posteriors”, va lamentar— i va voler posar en valor la tasca dels treballadors i treballadores de l’Administració de Justícia en aquest context. En el seu diagnòstic, el “mal endèmic” de la justícia al país era la manca de personal.

Per la seva part, la vocal responsable de deontologia de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Susana Puig Echeverria, es va encarregar de moderar la taula centrada en els operadors jurídics. La van acompanyar com a ponents la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo Ros; la degana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Manresa, Elsa Ribera Sierra, i la degana de l’Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida, Montserrat Cerqueda Serrando.

Cristina Vallejo Ros va lloar la procura perquè “ens heu fet la vida una mica més senzilla”. Amb un total d’onze Tribunals d’Instància a Barcelona que, segons va dir, “representen onze problemes diferents”, va reivindicar la necessitat d’“individualitzar les queixes” —en detriment dels plantejaments més generalistes— i va insistir, com altres ponents de la sessió, que el “principal problema” tenia a veure amb el personal. En aquest sentit, va recordar que “hem ofert la borsa de treball col·legial a fi i efecte de contribuir a proveir el sistema de personal format”, si bé va admetre que la normativa actual no permet aquest esquema de col·laboració entre els col·legis i l’Administració de Justícia.

Elsa Ribera Sierra es va presentar com a “representant d’un partit judicial petit”, amb les característiques pròpies d’aquesta tipologia davant dels partits judicials més grans, i va posar en valor el rol de la procura: “Cal que se’ns tingui més en compte”, va reclamar. Un altre aspecte que va defensar va ser que la figura del LAJ director pogués ser capaç de “trencar certes dinàmiques pernicioses” instal·lades en el si dels jutjats.

Per concloure, Montserrat Cerqueda Serrando va defensar la importància de la jurisdicció social, atès que tracta assumptes vinculats a drets bàsics per a la vida de les persones, i va assenyalar que “cal esforçar-se a promoure la mediació” com a mètode per evitar temps d’espera massa llargs. Va cloure la seva intervenció amb un clam: “Que la funció pública funcioni com una empresa privada”.