Inici del curs CEP 2026-27 amb ‘El procurador en l’execució’

‘El procurador en l’execució’ va donar el tret de sortida, el 8 d’octubre, al nou curs del Centre d’Estudis de la Procura (CEP). La sessió inaugural va desenvolupar-se a la seu de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) i va comptar amb les intervencions del degà de l’ICPB i president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Javier Segura Zariquiey, el president del Consejo General de Procuradores de España, Alberto García Barrenechea, i el president de l’Audiència Provincial de Barcelona, Antonio Recio Córdova.

En la presentació del curs CEP 2026-27, la vicedegana col·legial i responsable de la Comissió de formació, Margarita Ribas Yglesias, va apuntar que l’oferta formativa és “dinàmica” perquè “estem oberts a suggeriments per part de col·legiades i col·legiats a fi i efecte de poder impartir temàtiques que siguin d’interès per a la professió”. Per al nou curs, que manté el conveni amb ISDE, va avançar que algunes sessions es desenvoluparan en el si de la universitat, va posar en valor la modalitat presencial, “sempre que sigui possible”, per treure el màxim rendiment dels continguts i de les intervencions dels ponents i va advocar per “tenir molt present l’aspecte deontològic de la professió”.

Ja en el context de la jornada, Javier Segura Zariquiey va opinar que “caldrà esperar uns quants anys” per valorar si s’assoleixen els objectius inherents a la Llei d’Eficiència, aprovada l’any 2025 amb “excessiva rapidesa i sense mitjans tecnològics ni personal suficient”. El degà va admetre el “desànim generalitzat” de la procura davant tots els canvis i va voler posar èmfasi en la voluntat del col·lectiu professional d’assumir “més competències”, com és el cas de l’accés al Punt Neutre Judicial, amb la voluntat de “desencallar l’execució de sentències”. Va objectivar aquesta problemàtica amb algunes dades: 566.632 executòries en tràmit a Catalunya durant el primer trimestre de 2026 (l’any 2025 va tancar-se amb una xifra de 545.875), un increment interanual del 108,6% en matèria d’execucions hipotecàries durant el 2025, una interinitat del personal funcionari als jutjats catalans que fregava el 56% en aquest mateix any o un increment del 28,3% dels assumptes ingressats entre 2021 i 2025 mentre la planta judicial creixia només un 3% (de 846 a 871 jutges). Davant aquesta realitat, Javier Segura Zariquiey va invocar la “voluntat política” com a requisit perquè, com ja ha passat a Portugal, la procura tingui un paper més actiu en l’àmbit de l’execució.

Per la seva part, Alberto García Barrenechea va elogiar el Centre d’Estudis de la Procura –“és un privilegi disposar d’un centre de formació” com el de l’ICPB, va fer– i, com Javier Segura Zariquiey, va reconèixer el “desànim” motivat per una Llei d’Eficiència que el president del Consejo va titllar de “deficient” perquè “ha comportat una manca d’interlocució amb l’Oficina Judicial i no ha estat acompanyada de la inversió econòmica i de la incorporació de magistrats suficients”: “El sistema està col·lapsat: cada any ingressen més assumptes dels que es resolen”, va lamentar. Va recordar que hi ha 103 països que ja compten amb agents d’execució i va reflexionar que, “si bé la representació és la idiosincràsia de la professió, també cal fer actes materials d’execució”. En aquest sentit, va reclamar el desenvolupament normatiu necessari que permeti a procuradores i procuradors l’accés al Punt Neutre Judicial “des de l’inici del procés i, per suposat, sota la tutela del LAJ”. Amb un punt d’autocrítica, va demanar al col·lectiu professional fer un pas endavant per “deixar de ser una professió invisible i visibilitzar-la: hem de reivindicar la funció pública que exercim, la nostra capacitat de certificació, transmetre que som fiables i solvents i fer pedagogia a propòsit de la nostra capacitat i voluntat d’assumir l’execució”.

I en el seu torn de paraula, Antonio Recio Córdova va voler explicitar que “la meva experiència amb la procura sempre ha estat de col·laboració total”. En la seva intervenció en la sessió organitzada pel Col·legi, va indicar que “donaré suport a tot el que pugui aportar la procura” i es va mostrar favorable a què el conjunt de professionals d’aquesta activitat puguin assumir més competències en l’àmbit de l’execució perquè “us heu guanyat la confiança que qualsevol funció que exerciu, la dureu a terme de forma òptima”. El president de l’Audiència Provincial de Barcelona també es va referir als recursos d’apel·lació, que en el cas de la secció Civil d’aquest òrgan judicial acumula 40.000 recursos pendents de resposta i pateix un dèficit sistemàtic de 13.000 assumptes a l’any. En aquesta qüestió, va demanar la col·laboració de procuradores i procuradors perquè, a través del corresponent desplegable (o ‘caràtula’) en el sistema electrònic habilitat, identifiquin el tipus d’assumpte específic de què es tracta per facilitar el posterior repartiment de cadascun dels recursos per part dels funcionaris. Alhora va sentenciar, des d’una òptica més general, que “no seria bo que l’Audiència de Barcelona baixi el nivell en les sentències. El que cal fer, és dotar-la dels recursos i dels magistrats necessaris”.